FilosòficaMent, Projecte Utopia és...
I que n’és de fàcil ser feliç vivint seguint els teus principis, generats per conviccions o experiències de la vida! I que difícil alhora conviure amb totes les incongruències de la vida! Els que pensem diferent a la majoria (vull creure que cada vegada hi ha més personetes que surten a la llum) ens trobem constantment davant situacions que ens fan exprimir fins retrobar l’equilibri intern. Ens mantenen actius per trobar el camí que millor s’acosta al nostre tarannà, a aquella manera de fer que ens fa ser autèntics i, conseqüentment, feliços. I és que no tothom pren aquest camí, i molts es deixen endur pel ritme de la majoria, el fàcil, el senzill, el marcat. Menys feina, però..a quin cost?
No sé si el preu que paguem els que mantenim viva dia a dia la nostra flama, la nostra essència, és molt car. A vegades, ens pot resultar que no val la pena ser així, però tampoc podem evitar que floreixi aquesta llum interior. Som així, i a més, cada dia tenim més força que el dia anterior, tot i els dies en què ens preguntem si ens la val, la pena. Però sí, ens la val. Ens la val perquè tenim valor per mostrar allò que som. Perquè, sabent que no és fàcil, optem per aquest camí. Perquè decidim acceptar la nostra naturalesa i decidim ser autèntics, encara que hi hagi dies que sembla que no ens queden forces, però retornem més forts que mai abans. Perquè hi ha molta més felicitat que sufriment. Perquè, per a nosaltres, el sufriment hi és en major proporció negant-nos a nosaltres mateixos i, això sí que no ens val la pena.
Jo vull que m’estimin per QUI sóc, per la meva essència. Tant fa si encaixo amb la majoria o, amb uns pocs o, només amb mi mateixa, segons el moment. Però que m’estimin per alguna cosa que jo sento dintre meu…això és AMOR. I poder estimar algú que encaixi més o menys, però que per sobre de tot encaixi amb un mateix, això és AMOR. I poder-se estimar, a un mateix, perquè un sap si encaixa amb un mateix, pel fet de que hi encaixa, això és MÉS que amor.
Perquè això és la vida o, aquest és el camí de la vida. Almenys, així el veig jo.
Cristina RG
No sé si el preu que paguem els que mantenim viva dia a dia la nostra flama, la nostra essència, és molt car. A vegades, ens pot resultar que no val la pena ser així, però tampoc podem evitar que floreixi aquesta llum interior. Som així, i a més, cada dia tenim més força que el dia anterior, tot i els dies en què ens preguntem si ens la val, la pena. Però sí, ens la val. Ens la val perquè tenim valor per mostrar allò que som. Perquè, sabent que no és fàcil, optem per aquest camí. Perquè decidim acceptar la nostra naturalesa i decidim ser autèntics, encara que hi hagi dies que sembla que no ens queden forces, però retornem més forts que mai abans. Perquè hi ha molta més felicitat que sufriment. Perquè, per a nosaltres, el sufriment hi és en major proporció negant-nos a nosaltres mateixos i, això sí que no ens val la pena.
Jo vull que m’estimin per QUI sóc, per la meva essència. Tant fa si encaixo amb la majoria o, amb uns pocs o, només amb mi mateixa, segons el moment. Però que m’estimin per alguna cosa que jo sento dintre meu…això és AMOR. I poder estimar algú que encaixi més o menys, però que per sobre de tot encaixi amb un mateix, això és AMOR. I poder-se estimar, a un mateix, perquè un sap si encaixa amb un mateix, pel fet de que hi encaixa, això és MÉS que amor.
Perquè això és la vida o, aquest és el camí de la vida. Almenys, així el veig jo.
Cristina RG
